CN SANT ANDREU 6 – CN ATLÈTIC BARCELONETA 5
CAMPIONAT DE CATALUNYA MÀSTER, JORNADA 4
El partit d’infart que s’ha jugat avui a la piscina de Sant Andreu ve a demostrar allò que ja s’intueix des de fa un temps: la lliga màster s’està convertint en un seguit de finals que cada setmana permeten veure partits igualadíssims entre els favorits de tota la vida i els equips de la nova fornada que van arribant al nivell dels primers classificats. Ningú esperava que avui el Barceloneta fos rival fins al final contra el Sant Andreu, però els fets demostren que més val no fer pronòstics i dedicar-se a jugar cada partit com si fos l’últim del campionat.
I és que els mariners han aparegut per la piscina com si fossin un equip europeu balcànic: porter segur en les seves accions, defensa afortunada però fèrria i agressiva, atac simple i eficaç i una forma física envejable que els permetia sortir al contraatac amb facilitat mentre evitaven que els nostres ho fessin. Mentrestant, el Sant Andreu no es pot dir que no hagi jugat a res, però la porteria semblava d’hoquei patins mentre una certa fragilitat defensiva feia saltar la banca. Així les coses, els visitants s’han avançat amb un contraatac acabat en vaselina (0-1). Buscant l’empat per tornar a començar, el Sant Andreu ha vist com pujava al marcador el 0-2 amb una pilota que se li ha esmunyit a Llordella entre la mà i la base del pal. Amb tot per fer i sense trobar porteria, el darrer atac de la primera part ha acabat amb un xut potent i centrat que ha significat el 0-3.
Les cares d’incredulitat locals al final del primer temps contrastaven amb l’eufòria que s’ha apoderat de la banqueta visitant. Calia posar fre a la precipitació i mirar d’ordenar les coses defensivament a l’espera de poder trobar el camí del gol. Els objectius s’han acomplert a mitges. L’engranatge defensiu s’ha regulat gràcies a una gran actuació de Peña a la marca del boia, i el Barceloneta no ha vist porteria en el segon temps. Però en atac la cosa no ha rutllat gaire millor. L’ansietat per marcar el primer gol s’ha apoderat dels locals i això ha propiciat atacs curts i poc eficaços que només beneficiaven els mariners, encara amb tres gols d’avantatge. Els llançaments precipitats eren aturats pel porter o bloquejats per la defensa. Fins i tot s’ha estavellat un penal al pal. En tot cas, el parcial ha estat de 0-0 i per tant s’ha arribat a la mitja part amb el mateix 0-3.
El desavantatge no era inabastable, però cada cop quedava menys temps i era molt suposar que el Barceloneta no trobaria porteria tard o d’hora una altra vegada. Calia marcar un gol per desempallegar-se de la pressió existent i l’equip ha decidit arriscar. Amb una defensa entre línies i forçant llançaments des de posicions dificultoses, el Sant Andreu ha buscat l’opció del contraatac amb un cert risc defensiu. La cosa ha sortit bé i Díaz ha pogut inaugurar el marcador local al cap d’uns minuts (1-3). Amb aquest gol s’ha trencat la barrera psicològica del desencert i el 2-3 no ha trigat a arribar, amb un llançament espectacular de Garcia que ha entrat per l’escaire des de sis metres. Amb l’equip llençat i el Barceloneta tocat ha arribat l’empat a 3 marcat per Encabo, i amb aquest resultat s’ha arribat al darrer descans. En sis minuts l’equip ha fet allò que no ha sabut fer en dues parts i mitja i s’ha arribat al darrer quart amb tot per decidir.
L’empenta local ha servit per agafar avantatge en el marcador només començar amb un gol de Díaz que s’ha quedat sol a dos metres per una errada de marcatge local (4-3). Els nostres es fregaven les mans pensant en el resultat que es podia assolir si tot continuava igual. Però precisament en aquest moment ha reaccionat el Barceloneta assolint l’empat amb un gran gol des de la boia que Llordella no ha pogut aturar (4-4). Semblava, doncs, que caldria lluitar fins al final. En aquest període l’equip ha buscat el joc interior i ha provocat diverses jugades de superioritat, però només en una ha pogut fer gol, acabada per Encabo des del costat bo i que ha entrat a la porteria ben bé per mil·límetres (5-4). A partir d’aquí s’ha entrat en un estira i arronsa per les dues parts que ha portat el partit fins un darrer minut d’infart. A aproximadament mig minut del final l’àrbitre ha donat falta a favor del Barceloneta més enllà dels cinc metres. Díaz se l’ha jugada intentant evitar el llançament directe i ha estat exclòs, mentre que el jugador visitant, llest, ha xutat igualment i ha empatat el partit a 5. Mancava només l’atac final i el Sant Andreu tenia l’opció de decidir el partit o que acabés en empat. Sobre el xiulet final Díaz ha provocat una nova falta fora dels cinc metres que ell mateix ha executat amb una vaselina impossible que el porter ha vist entrar pràcticament per l’escaire. Gol i final. 6-5. Eufòria col.lectiva i reflexió final: si això segueix així caldrà anar als partits amb tensiòmetres i una garrafa d’infusió del til·la.
La setmana vinent la cosa promet encara més, ja que l’equip visita la piscina del líder i campió, Horta.
Alineació: Rubén Llordella, David Peña, Óscar Llano, Ginés Alonso, Albert Encabo, Marcel Llordella, Juanjo Garcia, Carlos Gadea, Guillem Bonamusa, Leo Senosiain, Iñaki Corbalan, Marc Cruz, Jordi Díaz, Sergio Martínez, José María Ballesteros, Marcos Guzmán, JJ Aymerich.
