Parlem amb la Dolors Jané, la primera entrenadora que el Sant Andreu va portar a uns Jocs Olímpics. Llegeix l’entrevista sencera per conèixer la seva història!
Parlem dels teus inicis. En quin moment t’adones que vols ser entrenadora de natacicó?
Dolors: jo vaig anar a veure l’Olimpíada del 72 a Múnic, però vaig anar com a aficionada amb unes amigues. Allà em vaig adonar que jo volia anar a uns Jocs Olímpics. I jo personalment tenia clar que com a nedadora no arribava, per tant, havia de ser com a entrenadora. I a partir d’allà va ser com vaig començar a prioritzar sempre el fet de ser entrenadora. Jo vaig deixar de nedar l’any 1967 i tenia un equip de molta qualitat amb nedadores de primer nivell com la Maria Ballesté, Isabel Castañé, Rufina Serrat i per mi era implantejable.
Com va començar la teva vinculació amb el Club?
Dolors: jo estava entrenant al Mataró i em va venir a buscar el president d’aleshores, el Pere Serrat, i em va oferir venir aquí a Sant Andreu. I bé, després de diverses negociacions, vaig acceptar i vaig venir a Sant Andreu.
Aquí vas tenir un vincle molt especial amb dos nedadors.
Dolors: Aquí he tingut els nedadors que m’han marcat més. El Joaquim Fernández va fer rècord mundial en piscina de 25, i la Sílvia Parera va ser la primera nedadora espanyola en agafar una medalla. Això són coses trempants. Però a part d’això, jo he tingut la gran sort de tenir dos molt bons presidents a Sant Andreu: un ha sigut el Pere Serrat, que dona nom a la piscina, i el Màrius Frigola, que era un president excel·lent.
Com va ser l’experiència de participar en els Jocs Olímpics?
Dolors: L’experiència fabulosa. Pel que fa als resultats, en Joaquim era molt jove, venia d’un Campionat d’Europa Júnior i va ser la seva primera participació a un Jocs Olímpics. I la Sílvia Parera, que era la que s’havia preparat molt per a aquells Jocs, va fer quatre rècords d’Espanya. Amb les dues proves va ser la dissetena, per una no va passar a la final de la tarda.
Com has compaginat aquest factor humà i la competitivitat del dia a dia?
Dolors: Quan estàs a l’alt nivell, la part humana, de vegades, la deixes una mica, però després sempre l’has de donar perquè els entrenadors hem de ser superhumans. A part de bons entrenadors i de ser exigents, hem de tenir molta humanitat.
Quin consell li podries donar als nedadors que tenim actualment al Club?
Dolors: Podria dir que estan en molt bon Club, que no canviïn, que tenen molt bon equip tècnic i que ho està fent molt bé el Sant Andreu.
I als entrenadors? Quin consell li donaries per trobar aquest equilibri entre educar i la competitivitat?
Dolors: Els entrenadors que teniu han sigut nedadors d’alt nivell, llavors són suficientment capaços de trobar aquest equilibri i estant demostrar que l’estan trobant.
Com t’agradaria a tu ser recordada al Club?
Dolors: M’agradaria que se’m recordés per la humanitat que he tingut amb els nedadors i amb el Club. Però també per ser la primera entrenadora amb què el Sant Andreu va portar nedadors i entrenadora a uns Jocs Olímpics, que van ser Seül 1988.
