Història

40 anys compartint somnis a Sant Andreu20120705175121354_0001.tif-272x182

El Club es va fundar el dia 1 de juny de 1971, i des dels seus orígens s’ha mantingut amb les petites quotes dels socis, però sobretot gràcies a les seves enormes il·lusions. Actualment, som 12.200 persones entre les quatre instal·lacions: Sant Andreu (gestionada des del principi), Fabra (des de 1984) Sagrera (antiga AISS o Generalitat, des del 1999) i Trinitat Vella (des del 2004).

El Club segueix mantenint l’objectiu de formar nedadors i waterpolistes entre els associats i la població escolar del Districte, i a més, inculcar a través de l’esport un sentit social i comunitari de la vida. En el primer any i mig de funcionament, 31.700 nens van aprendre a nedar gràcies als cursets d’iniciació del CN Sant Andreu.

El nostre és un Club tradicional, arrelat a Sant Andreu, i al mateix temps reconegut i projectat arreu d’Espanya i del món. Des del 1993 organitzem el Gran Premi Internacional Ciutat de Barcelona, el primer torneig de natació d’Europa i un dels primers del Món. Si voleu conèixer més sobre el vostre Club, llegiu amb atenció:

La història del CN Sant Andreu (1971-2011)

Benito Ferrer i Sauqué, primer president del CN Sant Andreu, va plantejar en la dècada dels 60 a la Junta Municipal del Districte de Sant Andreu la necessitat de construir una piscina coberta, perquè la Fabra i Coats tenia una, però era a l’aire lliure. Guillermo Bueno, sogre de Joan Gaspart i delegat d’obres públiques de l’Ajuntament, va escoltar a Benito Ferrer i va arribar a un acord amb una empresa constructora perquè fes la piscina municipal del carrer Santa Coloma a canvi d’un col·lector d’aigües que baixava pel carrer Maragall i arribava fins el mar. El 6 d’abril, en una reunió de la Junta de Veïns, es va decidir la formació del Club Natació Sant Andreu, que va tenir la seu provisional a la Plaça Orfila.

Cosme Lapena, soci número 37 i un dels fundadors del Club, va entregar la sol·licitud de soci a Aris Ortega, antic responsable de les seccions esportives i soci número 11, que estava al carrer fent propaganda perquè els veïns s’apuntessin al nou club de natació. Un dels primers en inscriure’s va ser Jaume Cabezas, que va animar a la seva dona Luisa Fernanda Fabra a seguir-lo: “M’he fet soci del club que està fent el Benito [Ferrer]”, li va dir. “És un equipament que val molt pel barri, i si no col·laborem i no ens fem socis no tirarà endavant’”. I Luisa Fernanda va ser la segona sòcia del CN Sant Andreu, després de la dona del sr. Benito Ferrer, Maria Isabel Mediavilla.

Dues piscines pel preu d’una

La piscina municipal de Sant Andreu es va inaugurar el 18 de març de 1971, i el 7 de maig es va concedir al CN Sant Andreu. El 5 de juny del mateix any es va fer el traspàs de l’equip tècnic i dels nedadors del primer club del barri: el Club Esportiu Fabra i Coats. D’aquesta manera el Club aconseguia una segona piscina, en aquest cas descoberta. “Estem en deute amb la Fabra i Coats”, afirmava Màrius Frigola, president del Club entre el 1992 i el 1994: “No es pot concebre el Sant Andreu, els èxits del Sant Andreu, sense el Fabra i Coats”.

Per la Festa Major de Sant Andreu del 1979 el Club va organitzar un torneig quadrangular de waterpolo, un Campionat Social de Natació, un concurs de cassoles d’arròs, i, per primera vegada, una cursa pels carrers de Sant Andreu amb 1620 corredors. La presència de Marta Ferrusola, dona del President de la Generalitat, encara va donar més rellevància a la cursa. Joan Antoni Audet, president del CN Sant Andreu entre el 1979 i el 1983, explicava el creixement social del Club d’aquesta època: “Va ser el moment en què ens vam obrir al barri i que vam començar a moure les pretensions de no quedar-nos solament amb la piscina del Carrer Santa Coloma”.

100 socis avalen al Club

Tot i les grans millores, la crisi del 1973 va provocar un important descens del número de socis, i dels 3000 del 1971 es van passar a 1300 el 1982, any en que Pere Serrat va entrar com a president. Dos anys després, el Club va comprar al FC Barcelona els terrenys de Fabra i Puig 47: “Va coincidir que va tancar La Pegaso, La Maquinista, la Fabra i Coats… i això es va acusar molt”, relatava Pere Serrat.

piscina-33-1024x649“Era difícil que la gent comprés títols, però va anar sortint. Vam trobar a 100 persones que van demanar un crèdit de 400.000 pessetes avalant al Club perquè nosaltres paguéssim al FC Barcelona”, ressenyava Serrat. “Per a mi són l’ànima del Club”, explicava Benito Ferrer. “En aquestes accions concretes – continua el sr. Serrat – es veu el suport de la gent. Es podia palpar la il·lusió que sentíem, i suposo que la vam saber encomanar als socis. Sense els socis no es tira endavant una empresa com aquesta, això és segur”.

El 19 de juny de 1987 va morir Marià Cañardo, vicepresident del Club, fundador i soci d’honor: “L’home que va obrir totes les portes”, segons Aris Ortega, treballador del CN Sant Andreu des del 2 d’abril del 1971. L’any 1990 es va instaurar el Trofeu Marià Cañardo de natació en memòria d’un dels pares del Club Natació Sant Andreu.

Equipaments pel Fabragrup

El 25 de maig de 1986 es va inaugurar la piscina de 33 metres de la instal·lació Fabra, i l’any següent es van celebrar els Campionats d’Espanya de Natació amb la participació de 65 clubs espanyols. L’any 1988 el Club va comprar el camp de futbol de la instal·lació Fabra al FC Barcelona, i l’any 1990 es va decidir la construcció de la piscina olímpica de 50 metres, cinc pistes de tennis, un frontó, una pista de patinatge, saunes, locals de massatge, un gimnàs de 700 metres quadrats, una sala de tennis taula, un local social amb restaurant, sala d’actes i una biblioteca esportiva.

La piscina olímpica, inaugurada el 14 de juny de 1992, va servir pels entrenaments de natació de Barcelona ’92 i dels equips de waterpolo masculí i femení als Mundials de Barcelona 2003. L’any 1992 Pere Serrat va dimitir i el Consell Directiu va decidir nomenar-lo President d’Honor i batejar amb el seu nom la piscina olímpica que s’estava construint.

Anys de creixement i consolidaciócampionat-social-300x196

L’any 1992 es va crear la secció femenina de waterpolo, tot i que en els últims anys el que realment ha crescut al Club són els esports no relacionats amb l’aigua, com el tennis i l’esquaix. Pep Gil va crear l’Escola de Tennis l’any 1991 i ha aconseguit fundar equips en totes les categories, partint d’una única pista d’entrenament al Fabra.Més endavant els jugadors s’han desplaçat al Bon Pastor i han deixat el Club pels partits i pels cursets dels col·legis: “S’ha creat una bona escola de base. Es dóna servei dels 4 als 60 anys”, indica Pep Gil. L’any 2000 tres pistes de terra batuda es van transformar en green set, per quedar finalment reduïdes a 2.

L’any 1994 es van celebrar les primeres eleccions a la presidència amb dos aspirants, Xavier Juncosa i Agustí González. El sr. González va sortir escollit i va ocupar el càrrec fins l’any 2009, quan es van organitzar els segons comicis de la història del Club, amb el triomf de la candidatura de l’actual President, el sr. Antoni Valls. L’any 1998 el Club va entrar en l’era Internet amb la primera pàgina web. A l’estiu del 2009 es commemora els 25 anys de la Instal·lació Fabra i s’inaugura l’Edifici Social.

L’any 2013 hi ha un canvi de junta directiva. El Club és presidit fins l’actualitat pel senyor Àngel Bernet. L’any 2016 es dur a terme una remodelació absoluta de la piscina de 50m i dels vestidors posicionant-se entre les millors instal·lacions de l’estat espanyol.

Marques i mèrits esportiusequip

Eva Español va ser la primera nedadora del CN Sant Andreu en aconseguir una medalla als Campionats d’Espanya. Va ser el bronze als 400 metres lliures en categoria infantil. L’any 1979 el Club va participar amb 12 nedadors i 11 nedadores als Campionats Internacionals de Ginebra (Suïssa) amb els millors clubs d’Europa. La nedadora Ingrid Julià va competir al Campionat d’Europa d’Split (Iugoslàvia) quan el Club Natació Sant Andreu celebrava el seu 10è aniversari.

El Sant Andreu es va proclamar molt aviat Campió de Catalunya (1980), però no va ser fins l’any 1984 que va aconseguir ser campió d’Espanya. Cosme Lapena, soci d’honor i directiu del Club del 1971 al 1994, destaca com els èxits esportius van acompanyar al Club en els primers anys de vida: “A nivell esportiu sempre hem tirat endavant, hem estat a llocs capdavanters de la natació de Catalunya. Hem tingut bons entrenadors”.

L’any 1987 Sílvia Parera també va rebaixar el rècord nacional dels 200 braça en la Copa d’Europa. Tots dos, Sergi i Sílvia, van participar a les Olimpíades de Seül 88 i de Barcelona 92. El Sant Andreu tenia aleshores 13 nedadors internacionals. En els Mundials de Barcelona 2003 també van ser-hi presents dos andreuencs: Jordi Jou i Elisabeth Fernández, mentre que a Roma 2009, el número de nedadors del CN Sant Andreu va augmentar fins a 5: Erika Villaécija, Brenton Cabello, Alan Cabello, Juan Miguel Rando i Melquiades Álvarez.

Joaquim Fernández, que ha havia estat finalista als campionats d’Europa i vàries vegades campió d’Espanya, va aconseguir acabar quart als 200 braça al Campionat del Món de Perth (1990). El president Pere Serrat i una àmplia representació del Club van donar-li la benvinguda a l’aeroport de El Prat. Poc després Joaquim Fernández va rebaixar el seu propi rècord als 200 braça, i a l’any 1994 va participar novament a un Campionat del Món, aquest cop a Roma, aconseguint la sisena posició.

Aquell mateix any Sílvia Parera va aconseguir la primera medalla d’or pel Club en un Campionat d’Europa, i l’any passat al Mundial de Dubai, Erika Villaécija va donar al Club la seva primera medalla internacional: l’or als 800 metres lliures. La rebuda a la nova terminal de El Prat va ser encara més espectacular. Sense oblidar a Jordi Martínez-Quintanilla, que va guanyar la medalla de bronze al Campionat del Món Màster celebrat a Göteborg.

L’any 1999, amb només 18 anys, Brenton Cabello va guanyar la prova dels 200 estils al Campionat d’Europa Júnior a Moscou. L’any 2000 l’Absolut Masculí de waterpolo va ascendir a Divisió d’Honor, i l’any 2003 va disputar per primer cop el play-off. Al 2008 es va classificar per jugar la Copa LEN i va arribar a la final de la XXII Copa del Rei. La temporada següent va jugar la Supercopa contra l’Atlètic-Barceloneta a la piscina Pere Serrat.

El Club ha acollit les edicions de la XXIV i la XXV Copa del Rei de waterpolo (2010 i 2011). L’any 2005 l’alegria a l’aigua va ser doble: l’Absolut Femení de waterpolo va participar per primer cop a la Copa LEN de waterpolo, i l’equip masculí de natació va guanyar la primera Copa d’Espanya de Clubs, que va revalidar 6 anys seguits, fins el 2010.

Al 2014 la nedadors Àfrica Zamorano es classifica campiona d’Europa i la nedadora Jessica Vall aconsegueix el bronze als Campionats d’Europa Absoluts. L’equip absolut masculí de waterpolo es proclama campió de la Supercopa d’Espanya.

Al 2015 Jessica Vall es proclama tercera del món al 200 braça batent el rècord d’Espanya (2:22.76) i s’endú el premi de Dona i Esport. Al tècnic de natació, Jordi Jou, l’Associació de Tècncis Espanyols de Natació li otorga el premi de “millor entrenador espanyol de l’any”. La piscina Pere Serrat acull la XIX Copa de la Reina en la que les jugadores andreuenques en proclamen subcampiones.

Als darrers Jocs Olímpics, celebrats a Rio de Janeiro, hi van participar quatre nedadores del Club Natació Sant Andreu: la Jessica Vall, la Marta Gonzàlez, l’Àfrica Zamorano i la Karen Torrez. El tècnic Jordi Jou també hi va assistir com a entrendador de l’equip nacional. A part, Vall es va proclamar subcampiona d’Europa a Londres. Les jugadores de waterpolo Alejandra Aznar, Mireia Guiral, Paula Crespí i Carmen Baringo es van proclamar subcampiones del món juvenils a Nova Zelanda

Share On Facebook
Share On Twitter
Share On Google Plus
Share On Linkedin

Comments are closed